FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. L'obertura d'una cova. En aquesta cambra hi ha massa obertures. obertura d'un circuit Interrupció d'un circuit elèctric pel qual circula un determinat corrent elèctric. Grau de divergència dels costats d'un angle, d'un compàs, etc. Grau de separació entre els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rebrà. Algú, deixar entrar a casa seva, a la seva presència, companyia, etc., (algú altre). Rebre una visita. Rebre algú amb els braços oberts. Ésser rebut en una acadèmia. El llac rep aigua de dos rius. La cambra rep llum per una finestra. No rebre l'estómac [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Fer els ulls tristos. Un comiat trist. Una nova trista. Tenia el trist deure de portar-los aquesta nova funesta. Després ni us planyen: ja n'he fet la trista experiència. No gens alegre, sense cap animació. Una cambra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gasos presents en una cambra de reacció, la composició química dels quals influeix notablement en els productes obtinguts. Unitat de pressió que equival a la pressió que exerceix una columna de mercuri de 76 centímetres d'altura a 0 °C, i és igual a 1,013 × [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
limiten. Part diferenciada d'una col·lectivitat, d'un espai. Un sector del públic. Un discurs aplaudit per diferents sectors de la Cambra. Gran categoria classificatòria de l'activitat econòmica. El sector privat. El sector exterior. sector públic Sector format per les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura practicada en un mur o en una paret d'una ciutat, d'un edifici, d'una cambra, etc., des del soler fins a una altura convenient, per on es pot entrar i sortir. El llindar, els brancals d'una porta. La porta d'entrada d'un edifici. Les portes d'una ciutat. L'enemic era a les portes de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escarrassadament. treballar en cambra Treballar privadament. Funcionar, actuar, esforçar-se, amb alguna finalitat, en benefici d'algú. És un exercici en què treballen els braços i les cames. Fer treballar el cap. La naturalesa treballa a vèncer la malaltia. Fer treballar un bou. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
resistència com braç de resistència és a braç de potència. Grup dels que, a manera de cambra, representaven els diferents estaments a les corts dels regnes de la Corona catalanoaragonesa. Braç eclesiàstic. Braç militar. Braç reial. braç secular Conjunt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comú dels màrtirs. Comú dels sants. Instal·lació on s'orina i es fan les defecacions consistent en un seient proveït d'un forat que comunica amb un dipòsit on s'acumulen les matèries brutes. Cambra on hi ha la comuna. Grup d'individus o de parelles que fan vida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'escapament Tub per on són expel·lits els gasos de combustió d'un motor, el qual presenta sovint una cambra d'expansió que n'esmorteix el soroll. tub de combustió Tub de vidre o de material ceràmic que suporta les navetes i altres tipus de gresols per a ésser [...]
